El simposi Magistri Cataloniae es va fer el 7 i 8 de novembre a la UAB i al MEV (a la foto)
CARLES SÁNCHEZ
El passat 7 i 8 de novembre la Universitat Autònoma de Barcelona i el Museu Episcopal de Vic van acollir una trentena d’especialistes en l’art medieval per discutir al voltant dels resultats obtinguts després de 3 anys d’investigació en el marc del projecte de recerca Magistri Cataloniae. El Simposi, que ha tingut més d’un centenars d’inscrits, ha comptat amb la participació d’investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, com Manuel Castiñeiras, director del projecte, però també d’altres universitats catalanes, europees i importants institucions museístiques i del patrimoni, com el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el propi Museu Episcopal de Vic. Entre els ponents forans cal destacar el professor Michele Bacci, de la Universitat de Freiburg (Suïssa), reconegut especialista en l’estudi de les relacions artístiques i culturals entre el Mediterrani Oriental i l’Occidental; Avital Heyman, del Museu d’Israel a Jerusalem, experta en el període de les croades; Marco Rossi, de la Universitat Catòlica de Milà (Itàlia), un dels màxims estudiosos de la pintura llombarda, així com Jacqueline Leclercq-Marx, de la Universitat Lliure de Brussel·les, una de les medievalistes més sòlides del panorama europeu.
Magistri Cataloniae
L’organització del Simposi és fruit de la recerca portada a terme en el marc del projecte “Artistas, patronos i público. Catalunya i el Mediterráneo. Siglos XI-XV”. Un dels objectius de la recerca duta a terme els darrers tres anys ha estat la reconstrucció de la xarxa de processos artístics a través dels seus tres agents principals, artistes, comitents i públic, en un àmbit concret, Catalunya, però entesa com un territori d’intercanvis i influències en el context mediterrani. Es tracta d’una iniciativa que exposa una solida reflexió metodològica, entre la semiòtica i la historia social de l’art, sobre la identitat, formació, condició i reconeixement social de l’artista a l’edat mitjana.
Un dels problemes fonamentals analitzats en el marc del projecte i exposats al Simposi és el de la firma i anonimat de l’artista medieval. Encara que no sigui coneguda tota la informació de les obres que han arribat fins a l’actualitat, conservem un gruix considerable de firmes o inscripcions atributives que, sens dubte, constitueixen un material valuós per a la construcció d’una història social de l’art. En aquest sentit, els exemples de signatures mostrats durant les intervencions de Jacqueline Leclercq-Marx (Université Libre de Bruxelles), EmilieMineo (Université de Poitiers), Giampaolo Ermini (SNS Pisa) i Anastasios Papadopoulos (Aristotle University of Thessaloniki) ens fan pensar que en alguns casos el reconeixement social de l’artista era prou important com per vincular el seu nom a una obra concreta exposada a la comunitat.
Al costat dels estudis en el camp de la sociologia de l’artista medieval (firma, anonimat, rol, formació, itinerància), la segona gran línia d’investigació del projecte ha estat l’estudi de les tècniques dels artistes medievals mitjançant els mètodes d’anàlisi científic aplicats a les obres d’art. En aquest sentit, tal i com van demostrar Judit Verdaguer (MEV) i Majo Alcayde (Intitut Químic de Sarrià) l’associació entre l’estudi dels materials i de les tècniques d’execució, la documentació historicoartística de l’obra i la comparació amb d’altres exemples coetanis, han estat clau per conèixer l’origen, la formació i la trajectòria del pintor del romànic.
El simposi es va inaugurar el divendres en un acte a la UAB.
Els resultats obtinguts en aquest camp ens permeten proposar un peculiar currículum vitae per al pintor romànic, que passaria per una formació en diverses arts (miniatura, pintura sobre taula i mural), probablement a les grans institucions eclesiàstiques (Seu Urgell, Vic) i monestirs amb important pes com Ripoll. En aquest context, segons les darreres investigacions, qüestions com l’anonimat, els nombrosos textos que acompanyen aquestes obres o la pròpia condició sagrada dels ornament litúrgics ens permet confirmar el perfil del pintor eclesiàstic. Tal i com a subratllat el director científic del Simposi, Manuel Castiñeiras, “els treballs realitzats des de Magistri Cataloniae han provat que aquests grans centres estaven al dia i prova d’això és que en l’anàlisi dels pigments fets al Baldaquí de Ribes s’hi ha trobat oli”.
El simposi, impulsat pel projecte Magisitri Cataloniae i el Museu Episcopal de Vic, marca una fita en la història de la sociologia de l’artista medieval, aportant important novetats en qüestions de gran transcendència com l’origen o formació de l’artista segons les tècniques, la seva condició eclesiàstica o laica, la signatura, l’anonimat, l’estatus i la seva consideració social.
Pintar fa mil anys. Els colors del romànic 