Frontal d’altar de Santa Maria de Lluçà

Frontal d’altar de Santa Maria de Lluçà. Mestre de Lluçà, 1210-1220 (MEV 4)

MANUEL CASTIÑEIRAS

L’altar de Lluçà és una de les peces més complexes de la pintura sobre taula catalana, tant per la seva tipologia estructural com per la seva tècnica pictòrica. L’obra està formada per un frontal i dos laterals, i va ser realitzada entre 1210 i 1220, poc després de la finalització de les obres de l’església i claustre de la canonja de Santa Maria de Lluçà.

Encara que en ella s’han volgut distingir fins a dos mestres -un hauria fet el frontal i l’altre els laterals-, tots dos participarien plenament d’una versió catalana de l’art 1200 que es caracteritza per voler incorporar fórmules bizantines a través de l’influx de l’art del Nord d’Europa. Aquest estil es va expandir àmpliament dins el territori contigu, com es veu al frontal de Solanllong (Ripollès) (Museu del Prado) i dels Arcàngels (MNAC), o a les pintures de Sant Pau de Casserres (MCDS) i de Sant Cristòfol de la Castanya (MEV). El “Taller de Lluçà” s’hauria, doncs, desenvolupat sota la directa protecció de la canonja agustiniana de Lluçà i de la Catedral de Vic, i hauria estat determinant en l’evolució de la pintura catalana en les terres d’Osona, el Lluçanès i el Berguedà entre els anys 1210 i 1230.

Laterals d’altar: Set Dons de l’Esperit Sant (MEV 11) i Coronació de la Verge (MEV 10) .

Pel que respecta al seu programa iconogràfic, centrat en la temàtica mariana, l’altar de Lluçà és un dels més rics en el seu gènere a la comarca d’Osona, si el comparem amb els del priorat de la Mare de Déu del Coll (MEV 3) i de Sant Vicenç d’Espinelves (MEV 7). Això, lligat a la seva gran qualitat formal, que suposa un zenit de l’art 1200 a Europa, ha generat una ingent literatura artística sobre l’autor i la seva obra. La taula central se centra en un cicle dedicat a l’Encarnació de Crist dividit en tres carrers, mentre que les laterals es dediquen respectivament al Set Dons de l’Esperit Sant -on Maria es presenta com personificació de la Saviesa-, i a l’escena de la Coronació de la Verge. El complex programa iconogràfic del conjunt se centra doncs en la glorificació i exaltació de Maria, un tema que lliga molt bé amb la dedicació mariana de l’altar major de l’església de la canònica de Lluçà.