El frontal de Sant Martí de Puigbò

Frontal d’altar de Sant Martí de Puigbò. Taller de Ripoll, 1120-1150 (MEV 9)

MANUEL CASTIÑEIRAS

Aquesta obra que procedeix de l’església de Sant Martí de Puigbò, actualment pertanyent a la parròquia de Gombrèn (El Ripollès), fou cèlebre en la historiografia artística catalana més pionera per considerar-se un dels exemples més antics dels frontals pintats a Catalunya. La seva tècnica, estil i iconografia és molt propera a la del baldaquí de Ribes i la taula d’Esquius, encara que la seva execució revela una mà menys destra, sempre però dins del taller de Ripoll. La seva realització a l’abadia no presenta cap dubte, ja que les escenes funeràries de la banda dreta són molt semblants als relleus de la tomba del comte Ramon Berenguer III (+ 1131), una obra realitzada a Ripoll pels mateixos anys.

Pel que fa a la iconografia, el frontal inaugura el grup de panells hagiogràfics que tant d’èxit tindrà a la pintura sobre taula catalana. En ell es narren diversos episodis de la vida de sant Martí de Tours: la partició del mantell amb un pobre, la resurrecció d’un catecumen, la mort del sant i l’ascensió de la seva ànima (elevatio animae) i, finalment, el seu funeral o ritu de l’absolució del cadàver.

Episodis de la vida de sant Martí de Tours: la partició del mantell amb un pobre i l’ascensió de la seva ànima.

Aquest programa hagiogràfic centrat en la vida de sant Martí insisteix en una de les dues vessants del seu culte a Catalunya: la del sant campió i protector de les hosts cristianes. Això es posa de manifest en la caracterització de Martí com a cavaller porta-estendart. Tot això indueix a pensar, com es desvetllarà al llibre-catàleg que s’editarà properament, en una comitència relacionada amb l’entorn de la família vescomtal de Berga, propietària aleshores del castell de Puigbò.