El Baldaquí de Ribes

El Baldaquí de Ribes. Museu Episcopal de Vic. Taller de Ripoll, 1119-1134 (MEV 3884)

MANUEL CASTIÑEIRAS

Aquesta obra és, en realitat, el fragment del sostre d’un baldaquí. Amb aquest nom es coneixia un tipus de mobiliari litúrgic que es col·locava a l’altar per centrar l’atenció dels fidels. A Catalunya n’hi ha dos tipus: el baldaquí-templet, que estaria composat per una estructura que es recolzaria sobre quatre columnes (ciborium); i el baldaquí-plafó (laquelaria) que consisteix en un sostre enlairat sostingut per una estructura formada per una biga davantera i dues travesseres que s’endinsarien en la paret de l’absis (fig.1). Encara que tradicionalment s’ha pensat que el fragmentari baldaquí de Ribes seria un exemple primerenc del tipus baldaquí-plafó, en el transcurs de les recerques dutes a terme per aquesta exposició s’ha plantejat la possibilitat que fos el sostre d’un baldaquí-templet com el que descriu el monjo Garsies a Sant Miquel de Cuixà.

Figura 1. Exemple de baldaquí-templet (baldaquí de Toses, MNAC) i de baldaquí-plafó (dibuix de la reconstrucció del baldaquí de Tost).

A més aquesta peça és una de les obres més antigues de la pintura sobre taula i tothom la considera una de les millors produccions pictòriques de la Catalunya del segle XII. La riquesa de pigments emprats (lapislàtzuli), la subtilesa de la gamma cromàtica (veladures) i les referències a la miniatura ripollesa del segle XI (Bíblia de Rodes, Paris, BN, Ms. 6, vol. I) i XII (Epístoles de Sant Pau, Ciutat del Vaticà, BAV, ms. 5730) fan pensar que aquesta obra es va gestar al taller de Ripoll entre 1119 i 1134 i va ser realitzada per artistes-clergues. Encara que la seva procedència de l’església de Santa Maria de Ribes s’ha posat sempre en dubte, les recerques dutes a terme per al llibre-catàleg de l’exposició, em premsa al Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, semblen reforçar aquesta vella atribució. D’altar banda, al MNAC es custodia una obra molt semblant, en estil i tècnica, la taula d’Esquius, també producte del taller de Ripoll.

Actualment la peça conserva un 60-65% de la totalitat de l’estructura primigènia, la qual originalment es completava amb una solemne figuració de set arcàngels (o vuit àngels) que representaven la Glòria del Senyor acompanyat dels seus exèrcits celestials en una mena de Synaxis angèlica. Segons les inscripcions, també fragmentàries, aquesta imatge teofànica del tro de Déu era una doble al·lusió al principi -(“Llum i origen dels dies”) (banda central)- i al final dels temps: “Qui ascendeix cap els astres em condueixi a l’esperança de la vida eterna” (màndorla).

Recentment, J. Alturo i T. Alaix han pogut proposar una completa lectura (fig. 2) d’aquesta darrera inscripció gràcies al fet de què aquests versos s’havien afegit, dins la primera meitat del segle XII, en una nota marginal del foli 154r del Ms. 74 del fons Ripoll de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on es llegeix: “Per me mundatur quiquis super astra levatur/ Ad me, spem vite, duce me, mea mebra, venite” (Per mi és purificat tot el qui per damunt dels astres és elevat/ Guiats per mi, membres meus, veniu a mi, esperança de vida) (Ausa, XXVI, 172, 2013, pp. 247-257).

Figura 2. Inscripcions de la màndorla del baldaquí de Ribes.