Detall del baldaquí de Ribes. Museu Episcopal de Vic
MAJO ALCAYDE
Tal com varem comentar al post anterior, la identificació dels materials constitutius de l’obra és important tant des del punt de vista del coneixement de les tècniques artístiques, com també per a la seva conservació i restauració.
A la primera part, es fa referència al mètode que seguim per analitzar els pigments minerals. Però per tal de poder aplicar-los formant una capa contínua i adherida al suport, a excepció de la tècnica al fresc, cal la presència d’altres compostos: els aglutinants orgànics.
Habitualment, com aglutinants es feien servir productes que els pintors tenien al seu abast, com ou, caseïna de la llet, col·lagen que extreien d’animals (conill, peix), oli… i els aplicaven separadament o també barrejats entre ells.
L’elecció de l’aglutinant depèn del paper específic que ha de complir, que ha de ser cohesiu i adhesiu dels pigments. Ha de tenir la viscositat adequada que faciliti la seva aplicació, i ha de ser flexible i també resistent químicament per garantir la seva estabilitat. Per altra part, els aglutinants de la capa pictòrica també han de ser transparents i evitar interferències de colors amb els pigments.
A més hi ha altres compostos orgànics que també empraven, com són les laques, vernissos o resines. Les laques són colorants extrets de plantes o animals, que s’aplicaven també a la capa pictòrica. Els colorants havien d’estar dipositats sobre alguna substància que els donés cos, com l’alúmina.
TÈCNIQUES D’IDENTIFICACIÓ
Tradicionalment les tècniques emprades per a l’anàlisi d’aglutinants orgànics són l’Espectroscòpia Infraroja (FTIR) i les tècniques cromatogràfiques.
Amb la primera, FTIR, es poden identificar substàncies segons la seva absorbància de radiació IR deguda a la vibració dels enllaços moleculars. Possibilita la caracterització d’aglutinants, resines, laques, vernissos i també d’alguns pigments i matrius inorgàniques.
Observació amb microscòpia òptica de l’estratigrafia (x500) i espectre FTIR del colorant de la capa superior de mostra vermella del fons del Frontal de Lluçà.
Amb les anàlisis cromatogràfiques (HPLC, GC-MS), es pot fer una identificació molt més acurada d’alguns productes. Aquestes tècniques es basen en la separació de substàncies segons la seva afinitat entre la fase estacionària d’una columna, per on passa el producte, i la fase mòbil que l’arrossega cap al detector.
Més recentment, s’està emprant un altre tipus de tècnica analítica, el MALDI-TOF, que arriba a identificar l’origen animal concret de l’aglutinant, segons l’espectre de masses dels seus pèptids característics (talls de proteïna).
Observació amb microscòpia òptica de l’estratigrafia (x500) i espectre MALDI-TOF de l’aglutinant proteic de la capa de preparació d’una de les mostres analitzades del Baldaquí de Ribes.
D’aquesta forma, amb l’avanç de la ciència i la tecnologia, podem aprendre dia a dia els secrets dels artistes, amb l’ajut de tècniques cada cop més sensibles i menys invasives, i sempre amb una mirada transversal entre les diferents disciplines.
Pintar fa mil anys. Els colors del romànic 