Identificació dels materials. Part 1. Els pigments

Imatge de l’extracció d’una micromostra de color blau del Frontal d’Espinelves

MAJO ALCAYDE

Quan observem una obra d’art a més d’admirar la bellesa del conjunt, l’equilibri de l’escena i la delicadesa dels traços i harmonia dels colors, també ens preguntem quina història hi havia darrere, què ens volia explicar l’autor o el comitent de l’obra. Per tal de resoldre aquests dubtes, són els historiadors de l’art els que ens ho van explicant, tal com veiem a aquest blog amb l’equip de Magistri Cataloniae, aprenem dia a dia una mica d’història que desvetlla alguns secrets del passat.

Tanmateix, bé per la meva formació o per simple curiositat, crec que també ens preguntem, com ho ha fet? Quins materials ha fet servir el pintor per obtenir aquesta tonalitat o l’altra?

Gràcies a l’estudi de les tècniques artístiques i als tractats de pintura medieval, ja sabem de quines eines disposava l’artista del romànic, quins colors feia servir i de quins minerals o plantes podia obtenir-los… però quan ens situem davant d’una obra en concret, com analitzem els materials?

L’EQUIP

Afrontar l’estudi d’una obra s’ha de fer en equip. Saber observar l’obra amb ulls tècnics, fixar els objectius de l’anàlisi i escollir les micromostres és la base fonamental de l’estudi. Estem parlant d’obres de gran valor històric i artístic, i és per això que les mostres s’agafen amb moltíssima cura, fent la mínima microdestructió de l’obra possible.
Posteriorment, les tècniques analítiques de laboratori ens aportaran el resultat del material emprat.

EL MÈTODE ANALÍTIC
Quin és el procés d’anàlisi? I quines són les tècniques que emprem per desvetllar els pigments?

Una vegada escollida i extreta la micromostra, després d’observar-la amb la lupa (fins a x100 augments), es embotida en resina, per tal de fer un tall transversal i poder veure les diverses capes que el pintor va aplicar. L’observació estratigràfica, de la capa de preparació i la capa pictòrica, es fa amb microscòpia òptica (fins a x500 augments).

Observació amb microscòpia òptica (x500) de l’estratigrafia d’una mostra de color blau del Frontal d’Espinelves

Amb la Microscòpia Electrònica de Rastreig, SEM (Scanning Electron Microscopy), un feix d’electrons bombardeja la mostra i mitjançant electrons secundaris o retrodispersats es pot observar la morfologia dels seus minerals constitutius.

La discussió dels resultats amb els restauradors i els historiadors de les tècniques artístiques ens apropa a una possible i més fidedigna resposta.

Acoblat al SEM, es realitza un anàlisi amb Espectroscòpia d’Energia Dispersiva de RX, per tal d’obtenir la caracterització química elemental de cada una de les capes. Amb els resultats de l’anàlisi i els coneixements previs dels pigments, es poden identificar els possibles materials minerals.

Estratigrafía d’una mostra de color taronja del Frontal d’Espinelves (esquerra) i la seva correponent imatge amb SEM (centre) i espectre EDX de la capa pictòrica superior (dreta).

Amb la Difracció de Raigs X (en aquest cas seria Micro-Difracció de RX per la mida de les mostres), la posició dels àtoms a la xarxa cristal·lina designa de forma inequívoca el mineral únic de què es tracta.
Però no sempre és una tasca fàcil amb resultats clars i immediats. A més les obres han sofert deteriorament, canvis, retocs i restauracions al llarg dels segles. La discussió dels resultats amb els restauradors i els historiadors de les tècniques artístiques ens apropa a una possible i més fidedigna resposta.