El Mestre d’Espinelves

Frontal d’altar de Sant Vicenç d’Espinelves, ca 1187. © Museu Episcopal de Vic ( MEV 7)

CARLES SÁNCHEZ

El frontal d’altar «de la Mare de Déu i els Profetes» (MEV 7) ha estat tradicionalmentatribuït a l’anomenat Mestre d’Espinelves, un pintor possiblement instruït en el taller catedralici de Vic a qui també s’atribueixen les pintures murals de Sant Tomàs Becket conservades a l’església de Santa Maria de Terrassa,així com un fragment de pintura mural procedent de la catedral vigatana (MEV, 9702).Recollint el testimoni de Ch.L. Kuhn, que va subratllar el parentiu formal entre les pintures de Terrassa i el frontal d’altar, W.W.S Cook i J. Gudiol van establir una única identitat per a les dues obres, que van atribuir al “mestre d’Espinelves”, un «fresquista en Tarrasa y pintor de tablas en el taller que produjo el frontal de Espinelvas, probablemente el de Vich, el caso más evidente de la doble actividad llevada a cabo con perfecto conocimiento de técnica en ambos casos».

L’antipendi –de 1,47 m d’ample per 0,88 m d’alt– està pintat sobre fusta d’alba amb tremp d’ou i inclou decoració estucada que havia estat coberta amb colradura. Segueix un esquema habitual en els frontals catalans, amb quatre compartiments delimitats per una aurèola en forma d’ametlla i una banda horitzontal amb relleus en estuc que imita els motius de pedreria. Presideix l’obra la figura de la Mare de Déu, de tipus Kyriotissa, asseguda en un tron amb l’infant a la falda en posició frontal. En el compartiment superior esquerre té lloc la figuració dels Reis Mags a l’interior de tres arcuacions amb inscripcions que els identifiquen: GASPA/R, BALTA(SA)R i MELCIOR. En el registre oposat es representa l’entrada de Crist a Jerusalem, que segueix el model iconogràfic oriental o bizantí en el que Jesús es presenta muntat sobre una mula. Acompanyat pels apòstols, és rebut per una multitud que estén les túniques a terra per encatifar a la porta de la muralla. Finalment, en el registre inferior té lloc l’escenificació d’una sèrie de sis profetes que sostenen filactèries on apareixen epigrafiats els seus noms: Isaïes ([IS]AIE: P(RO)PH(ET)E), Jeremies (YEREMIE: P(RO)PH(ET)E), el rei David (DA/VIT), Ezequiel (EZE[QUIEL:PROPHETE]), Daniel (DANIEL:P(RO)PH(ET)E) i Zacaries (ZACHARIE: P(RO)PH(ET)E).

Fotocomposició amb figures del frontal d’Espinelves i el cicle pictòric de Terrassa.

Pel que fa a l’estil, hi ha tota una sèrie de recursos que connecten indiscutiblement ambdues obres. Per la tècnica i l’execució pictòrica resulta plausible que el pintor del frontal d’Espinelves i l’autor de les pintures murals de Terrassa hagin estat la mateixa persona, fet que ens permet connectar definitivament ambdues tècniques i parlar d’un aprenentatge comú. És especialment simptomàtic el tractament dels cabells, concebuts a partir de dos grans blocs dividits per incisions curvilínies i molt delineats que tot sovint formen una trena. A Terrassa, Joan de Salisbury torça lleugerament el cap i estira el braços tot seguint el mateix model emprat en la figura del rei Melcior del frontal vigatà. A tot això cal afegir el tractament de la indumentària, on el Mestre d’Espinelves presenta un gran virtuosisme i originalitat, i les similituds dels rostres, caracteritzats per la presència d’una línia de contorn molt marcada que denota un coneixement previ de la pràctica del dibuix i la miniatura.

Els estudis desenvolupats per M. Castiñeiras suggereixen un peculiar curriculum vitae per els mestres, que passaria per un progressiu aprenentatge artístic en diverses arts –miniatura, pintura sobre taula i pintura mural- probablement en el sí de les grans institucions eclesiàstiques, com ara monestirs (Ripoll) o catedrals (Seu d’Urgell i Vic).

En aquest sentit, cal recordar que els estudis més recents sobre la qüestió de la formació dels pintors en la primera meitat del segle XII desenvolupats per M.Castiñeiras (CASTIÑEIRAS, 2012), suggereixen un peculiar curriculum vitae per aquests mestres, que passaria per un progressiu aprenentatge artístic en diverses arts –miniatura, pintura sobre taula i pintura mural- probablement en el sí de les grans institucions eclesiàstiques, com ara monestirs (Ripoll) o catedrals (Seu d’Urgell i Vic).

Finalment, els resultats dels darrers estudis realitzats en el marc del projecte Magistri Cataloniae revelen l’ús a Terrassa de tota una sèrie de recursos que semblen confirmar definitivament la presència d’un artista familiaritzat amb la tradició de pintura sobre taula catalana.