JUDIT VERDAGUER
Un color vermell conegut com a vermelló es realitza per l’alquímia i es prepara en un alambí. Seria massa tediós explicar-los els meus mètodes i receptes. La raó? perquè se’n pot trobar moltes receptes, sobretot si un es fa amic dels frares.
Il’libro dell’arte de Cennino Cennini (pintor italià c.1370-c.1440)
Popularment es considera l’alquímia com una filosofia hermètica i esotèrica que cercava la pedra filosofal per transmutar els metalls en or i aconseguir l’elixir de la vida eterna. Tanmateix, els alquimistes, amb els seus experiments que empraven la tecnologia del foc i els efectes dels àcids i àlcalis per transformar la matèria, van ser els veritables precursors de la química actual.
Les substàncies, eines i processos dels alquimistes van ser utilitzats des de l’Antic Egipte, passant per Grècia i Roma, fins als àrabs en l’elaboració de medicaments, en les arts dels metalls, en el tenyit de teixits i en la producció de ceràmiques, perfums, pigments i colorants. Aquests coneixements alquímics es van transferir a l’Europa medieval a través de les traduccions dels texts àrabs al llatí. (imatge 1 d’aquest post)
Els primer pigment artificial de la història va ser el blau egipci, el qual s’ha identificat en les pintures d’algunes tombes d’Egipte datades de l’any 2300 a C. El blau egipci és va utilitzar abundantment a Egipte i també durant tot l’Imperi Romà, en canvi el seu ús en època medieval va ser pràcticament nul.
Els pintors del romànic coneixien els procediments alquímics i de vegades fabricaven ells mateixos els pigments o bé els compraven als apotecaris medievals. Els pigments artificials més utilitzats de la pintura romànica van ser el blanc de plom per al color blanc, el verdet per al verd, i el vermelló i el mini per al vermell. (imatge 2 d’aquest post)
Els pintors del romànic coneixien els procediments alquímics i de vegades fabricaven ells mateixos els pigments o bé els compraven als apotecaris medievals.
El manual del monjo Teòfil, De diuersis artibus (s. XII), que recull la tradició dels tallers monàstics i catedralicis, en descriu diverses receptes. Així, per exemple, ens diu que per fer el pigment de blanc de plom calia posar tires d’aquest material amb vinagre o orina dins de recipients tancats i enterrar-los en femers durant dies. La reacció del vinagre o l’orina juntament amb l’acció calorífica dels fems i l’oxigen de l’aire, activaven la reacció química que donava com a resultat un carbonat bàsic de plom, conegut com a blanc de plom o cerussa.
El verdet o verdigris, que és d’un color verd molt brillant, s’aconseguia seguint el mateix procediment que el blanc de plom però en aquest cas la reacció s’havia de provocar sobre làmines de coure, sobre les quals, de vegades, s’hi afegien altres ingredients com la mel i la sal.
El color vermell més apreciat pels pintors de fa gairebé mil anys era el del vermelló, un pigment artificial que aconseguien barrejant sofre i mercuri. També van ser molt emprats el massicot pel groc i el mini pel vermell- ataronjat, que s’obtenien torrant el pigment de blanc de plom fins a fer virar el seu color blanc cap al groc (massicot) o cap al vermell-ataronjat (mini)
Pintar fa mil anys. Els colors del romànic 