Benvinguts al blog de l’exposició “Pintar fa mil anys. Els colors del romànic”. Aquest blog vol ser un element que complementi el contingut de l’exposició del Museu Episcopal de Vic (MEV). Des d’ell volem incidir i ampliar alguns dels aspectes que s’hi presenten. Els pròxims mesos us volem explicar com es realitza la investigació aplicada al patrimoni del MEV, el perfil o estatus del pintor medieval o com eren els centres de creació i els comitents en aquest període. També us parlarem de la tècnica dels pintors segons els tractats i documents de l’època o el resultat de les anàlisis científiques a obres tan destacades de l’art romànic català com el baldaquí de Ribes, els frontals de Sant Martí de Puigbó i Sant Vicenç d’Espinelves o el frontal d’altar de Santa Maria de Lluçà. El blog també vol ser un punt d’intercanvi d’opinions, de manera que us animem a participar amb els vostres comentaris.
Aquest blog és coordinat des de l’àrea de comunicació del MEV, té la supervisió de la conservadora del museu i comissària de l’exposició Judit Verdaguer i algunes de les entrades del blog seran escrites per col·laboradors del projecte de recerca de la UAB Magistri Cataloniae. Un plaer compartir aquesta experiència a la xarxa!
Pintar fa mil anys. Els colors del romànic 
Gracias por este magnífico trabajo. Soy Licenciada en Historia del Arte (jubilada), y voluntaria en Madrid, Museo de la Real Academia de BB. Artes de San Fernando, y siempre que puedo, vengo a Catalunya, porque disfruto y aprendo siempre. ¡¡¡Visca Catalunya!!!
Com es pot entendre que un món medieval auster, rural i desmonetaritzat es permetés el luxe de contractar a “mestres” que durant mesos, i en alguns casos anys, anessin decorant les seves petites esglésies? Com Espinelves al segle XI podia tenir els deliris de grandesa de contractar a una persona o equip de persones deslliurades de la feina del dia a dia i dedicats exclusivament a la pintura? la resposta és senzilla, perquè no hi ha fons documental de tota l’edat mitjana que parli de cap “mestre”. Suposo que vivim esclaus de la concepció del nostre temps i l’apliquem al passat, així ens costa d’entendre de com el poble va poder fer això del seu propi treball creador, això, s’evidencia en la diferència d’estils que s’observa en els frescos de moltes pintures romàniques d’una mateixa església, i és que eren obres col·lectives, del poble.